altercaieu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /aɫ.teɾˈka.jew/, /aɫ.teɾˈka.jɛw/

Verb

altercaieu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de altercar

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] altercàveu.