allumar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.ʎuˈma/
Occidental:  nord-occidental /a.ʎuˈma/
valencià /a.ʎuˈmaɾ/, /a.ʎuˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix a-, llum i la desinència -ar, segle XIX. En l'ús septentrional és un calc semàntic del francès allumer.

Verb[modifica]

allumar trans., pron. ‎(pronominal allumar-se)

  1. (arcaisme) il·luminar
  2. (pronominal) Cremar amb emissió de llum.
  3. (figurat) instruir, il·lustrar
  4. (septentrional) encendre

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: allumo, alluma, allumem

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre allumar