allisador

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ə.ʎi.zəˈðo/

Occidental: nord-occidental /a.ʎi.zaˈðo/, valencià /a.ʎi.zaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De allisar i el sufix -dor.

Adjectiu

a·lli·sa·dor m. ‎(femení allisadora, plural masculí allisadors, plural femení allisadores)

1. Que allisa.

Traduccions

Traduccions: allisador

• Castellà: alisador ^(es) m.
• Francès: lisseur ^(fr), polisseur ^(fr)

• Italià: lisciatore ^(it), pulidore ^(it)
• Llatí: politor ^(la)

Nom

a·lli·sa·dor m. ‎(plural allisadors)

1. Instrument per allisar.

Traduccions

Traduccions: allisador

• Castellà: alisador ^(es) m.
• Francès: lisseur ^(fr)

• Llatí: politor ^(la)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot