aleuta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈɫɛw.tə/
Occidental:	nord-occidental /aˈɫɛw.ta/
	valencià /aˈɫɛw.ta/, /aˈɫɛw.tɛ/

• Etimologia: Del rus алеу́т ‎(aleüt, «natural de les illes Aleutianes»).

Adjectiu

aleuta inv. ‎(plural aleutes)

1. Relatiu o pertanyent a les illes Aleutianes, als seus habitants o a la seva llengua, incloent-hi la península d'Alaska.

Traduccions

De les illes Aleutianes

• Anglès: Aleut ^(en), Aleutian ^(en)
• Castellà: aleutiano ^(es)
• Francès: aléoute ^(fr)
• Rus: алеу́тский ^(ru) ‎(aleütski)

Nom

aleuta m. f. ‎(plural aleutes)

1. Natural de les illes Aleutianes o del poble originari.
2. (masculí singular) Llengua parlada a les illes Aleutianes i a la península d’Alaska, una branca de la família esquimoalèutica.

Sinònims

• ale (codi ISO 639)

Hipònims

• Dialectes: unalaskà (oriental, península d'Alaska), atka (occidental, illes Aleutianes)

Traduccions

Natural de les illes Aleutianes

• Anglès: Aleut ^(en), Aleutian ^(en)
• Castellà: aleutiano ^(es) m.
• Francès: Aléoute ^(fr) m. f.
• Rus: алеу́т ^(ru) m. ‎(aleüt)

Llengua de la família esquimoalèutica

• Plantilla:ale: unangam tunuu ^(ale)
• Alemany: Aleutisch ^(de)
• Anglès: Aleut ^(en)
• Basc: aleutera ^(eu)
• Castellà: aleutiano ^(es) m.
• Francès: aléoute ^(fr) m.
• Gallec: aleuta ^(gl)
• Gal·lès: Alewteg ^(cy)
• Guaraní: aléuta ^(gn)
• Rus: алеу́тский ^(ru) ‎(aleütski)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·leu·ta (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat