aldea

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈde.ə/, occidental /aɫˈde.a/
• Rimes: -ea
• Etimologia: Del català antic aldea, de l'àrab الضَّيْعَة ‎(aḍ-ḍayʕa, ‘el llogaret, el camp’), segle XIII. Usat només esporàdicament entre els segles XVII i XIX, l’ús modern és un castellanisme. Doblet de Addaia, Aldaia i Deià.

Nom

aldea f. ‎(plural aldees)

1. (històric) Llogaret o poble menor sense jurisdicció civil ni judicial, especialment de moriscs o de terres no catalanes.
2. (valencià, tortosí) Llogaret o poble menor en zona rural.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·de·a (3)
• Anagrama: Adela

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat