albergue

Català

• Anagrama: baleguer

Verb

al·ber·gue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de albergar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb albergar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb albergar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb albergar

Castellà

• Pronúncia: \alˈβeɾ.ɣe\
• Etimologia: Del català alberg.

Nom

al·ber·gue m. ‎(plural albergues)

1. alberg

Portuguès

• Etimologia: Del català alberg.

Nom

albergue m. ‎(plural albergues)

1. alberg