alberg

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əɫˈβɛrk/, balear /əɫˈbɛɾc/, /əɫˈbɛrk/

Occidental: /aɫˈβɛɾk/

• Etimologia: Del germànic gòtic haribaírgo, segle XII.
• Anagrames: blegar, glabre

Nom

al·berg m. ‎(plural albergs)

1. Lloc en què una persona busca resguard i hostalatge.

Derivats

• albergada
• albergar
• albergatge
• alberguer
• albergueria
• alberguista

Sinònims

• albergueria, fonda, hostal, hotel, pensió, posada

Traduccions

Traduccions: alberg

• Alemany: Herberge ^(de) f.
• Anglès: hostal ^(en), hostel ^(en)
• Basc: aterpe ^(eu)
• Castellà: albergue ^(es)
• Esperanto: gastejo ^(eo)

• Francès: auberge ^(fr), logis ^(fr), hébergement ^(fr)
• Italià: albergo ^(it), osteria ^(it), alloggio ^(it)
• Llatí: hospitium ^(la)
• Portuguès: albergaria ^(pt)
• Romanès: han ^(ro) n.

Verb

al·berg

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb albergar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: alberg