alberg

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈβɛrk/, occidental /aɫˈβɛɾk/
• Etimologia: Del germànic gòtic haribaírgo, segle XII, cognat de l’anglès harbour ‎(«port») i del suec härbärge ‎(«hostal»).

Nom

alberg m. ‎(plural albergs)

1. Lloc en què una persona busca resguard i hostalatge.

Derivats

• albergada
• albergar
• albergatge
• alberguer
• albergueria
• alberguista

Sinònims

• albergueria, fonda, hostal, hotel, pensió, posada

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Herberge ^(de) f.
• Anglès: hostal ^(en), hostel ^(en)
• Basc: aterpe ^(eu)
• Castellà: albergue ^(es)
• Eslovac: hostel ^(sk) m., nocľaháreň ^(sk) f.
• Esperanto: gastejo ^(eo)
• Francès: auberge ^(fr), logis ^(fr), hébergement ^(fr)

• Italià: albergo ^(it), osteria ^(it), alloggio ^(it), ostello ^(it) m.
• Llatí: hospitium ^(la)
• Polonès: hostel ^(pl) m.
• Portuguès: albergaria ^(pt), albergue ^(pt) m.
• Romanès: han ^(ro) n.
• Rus: хостел ^(ru) m. ‎(khostel)

Verb

alberg

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de albergar

Miscel·lània

• Síl·labes: al·berg (2)
• Heterograma de 6 lletres (abeglr)
• Anagrames: blegar, glabre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: alberg