alberg

Potser volíeu: Alberg

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈβɛrk/, occidental /aɫˈbɛɾk/
• Rimes: -ɛɾk
• Etimologia: Del llatí medieval alberga, del gòtic *haribaírgo ‎(‘campament’), de 𐌷𐌰𐍂𐌾𐌹𐍃 ‎(harjis, ‘exèrcit’) i 𐌱𐌰𐌹𐍂𐌲𐌰𐌽 ‎(baírgan, ‘conservar’), segle XII. Cognat de l’anglès harbour ‎(‘port’) i del suec härbärge ‎(‘hostal’).

Nom

alberg m. ‎(plural albergs)

1. Lloc on es dona allotjament transitori o provisional.

   «No tothom va a dormir als albergs perquè hom té por que el fitxin o el detinguin directament.» (Pinilla, Joan. La infància, una història fosca, 2011)

2. Lloc de resguard o recés.

   «Quan, acabat el seu parlament, els guerrers convidaren l'infant a absentar-se de l'assemblea, Ferran de Mallorca es retirà al seu alberg.» (Marcos Hierro, Ernest. Almogàvers. La història, 2005)

Sinònims

• albergueria, fonda, hostal, hotel, pensió, posada

Derivats

• albergada
• albergar
• albergatge
• alberguer
• albergueria
• alberguista

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Herberge ^(de) f.
• Anglès: hostal ^(en), hostel ^(en)
• Basc: aterpe ^(eu)
• Castellà: albergue ^(es)
• Eslovac: hostel ^(sk) m., nocľaháreň ^(sk) f.
• Esperanto: gastejo ^(eo)
• Francès: auberge ^(fr), logis ^(fr), hébergement ^(fr)
• Italià: albergo ^(it), osteria ^(it), alloggio ^(it), ostello ^(it) m.
• Llatí: hospitium ^(la)
• Polonès: hostel ^(pl) m.
• Portuguès: albergaria ^(pt), albergue ^(pt) m.
• Romanès: han ^(ro) n.
• Rus: хостел ^(ru) m. ‎(khostel)

Verb

alberg

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de albergar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·berg (2)
• Heterograma de 6 lletres (abeglr)
• Anagrames: blegar, glabre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: alberg