alauda
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /aˈlaw.da/
- Etimologia: Del gal alauda, citat per Ciceró (Ad Atticum 16.18.2) i Plini (Nat. hist. 11.121).[1]
Nom[modifica]
alauda f. (genitiu alaudae)
- alosa vulgar (Alauda arvensis)
Declinació[modifica]
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | alauda | alaudae |
| Vocatiu | alauda | alaudae |
| Acusatiu | alaudam | alaudās |
| Genitiu | alaudae | alaudārum |
| Datiu | alaudae | alaudīs |
| Ablatiu | alaudā | alaudīs |
Descendents[modifica]
- Castellà: alondra
- Català: alosa
- Francès: alouette, aloyau
- Italià: allodola, lodola
- Occità: alausa, alauseta
- Multilingüe: Alauda
Vegeu també[modifica]
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, 2.ª ed., Paris, Errance, 2003, pàg. 36.