alambor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ə.ɫəmˈbo/

Occidental: nord-occidental /a.ɫamˈbo/, valencià /a.ɫamˈboɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Homòfon: alambó
• Etimologia: Incerta, probablement d'origen aràbic.

Nom

alambor m. ‎(plural alambors)

1. contraparet
2. antigament, escarpa.
3. antigament, alambó, fruit de l'alamboner.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lam·bor (3)
• Anagrames: laboram, moblara, moblarà

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.lamˈboɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: [1] Incerta, probablement d'origen aràbic. [2] Del català antic alambor.

Nom

alambor m. ‎(plural alambores)

1. escarpa
2. alambó

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lam·bor (3)
• Anagrames: alambro, alombra, amoblar, moblara