alabativa

Català

Verb

alabativa

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de alabatre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] alabatia.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de alabatre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] alabatia.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·la·ba·ti·va (5)
• Anagrama: atabalavi