al·legòric

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɫ.ɫəˈɣɔ.ɾik/, /ə.ɫəˈɣɔ.ɾik/
	balear /əɫ.ɫəˈɣɔ.ɾik/
Occidental:	/aɫ.ɫeˈɣɔ.ɾik/, /a.ɫeˈɣɔ.ɾik/

• Rimes: -ɔɾik
• Etimologia: Del llatí allēgoricus, del grec antic ἀλληγορικός ‎(allēgorikós), segle XIV.

Adjectiu

al·legòric m. ‎(femení al·legòrica, plural masculí al·legòrics, plural femení al·legòriques)

1. Que pertany a l'al·legoria o la comprèn.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: allegorisch ^(de)
• Castellà: alegórico ^(es)
• Esperanto: alegoria ^(eo)
• Francès: allégorique ^(fr)
• Italià: allegorico ^(it)
• Llatí: allegoricus ^(la)
• Occità: allegoric ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·le·gò·ric (4)
• Anagrama: col·legiar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.