al·lògraf

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɫˈɫɔ.ɣɾəf/, /əˈɫɔ.ɣɾəf/
	balear /əɫˈɫɔ.ɣɾəf/
Occidental:	/aɫˈɫɔ.ɣɾaf/, /aˈɫɔ.ɣɾaf/

• Rimes: -ɔɡɾaf
• Etimologia: Del prefix al·lo- i el sufix -graf, formació culta a partir d'afixos d'origen grec, «altra escriptura», en paral·lel a al·lòfon i l'antònim autògraf.

Nom

al·lògraf m. ‎(plural al·lògrafs)

1. Variació d'escriptura d'un grafema interpretat com a equivalent.

   La reforma ortogràfica del 1917 va suprimir l'al·lògraf <ch> a fi de mot en benefici de <c>.

2. Text d'un altre autor inclòs en la mateixa obra.

   El pròleg al·lògraf d'un traductor ha d'assolir la funció de recomanar la lectura de l'obra traduïda.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Allograph ^(de) n.
• Anglès: allograph ^(en)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·lò·graf (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Reforma Ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans (1913-1917)