al·lòcton

Català

• Pronúncia: oriental /əɫˈɫɔk.tun/, occidental /aɫˈɫɔk.ton/
• Etimologia: Del prefix al·lo- ‎(«altre, del grec antic ἄλλος») i el grec antic χθών ‎(khthōn, «terra, sòl»).

Adjectiu

al·lòc·ton m. ‎(femení al·lòctona, plural masculí al·lòctons, plural femení al·lòctones)

1. (geologia) Material (ja sigui mineral, fragments de roques detrítiques o matèria orgànica) nouvingut d'altres zones formacionals, i que s'acumula en una conca sedimentària, i que és estudiat per les seves característiques de formació forana.

Antònims

• autòcton, genuí, oriünd, aborigen

Traduccions

Dit del material geològic nouvingut

• Anglès: allochthonous ^(en)
• Castellà: alóctono ^(es)

• Francès: allochtone ^(fr)
• Italià: alloctono ^(it) m.
• Portuguès: alóctone ^(pt) m. f.

Vegeu també

• Al·lòcton a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot