aguantegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.ɣwan.teˈɣes/

Verb

aguantegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb aguantar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] aguantés, aguantàs o aguantara.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·guan·te·gués (4)