aguante
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: aguanté
Català[modifica]
- Pronúncia: occidental /aˈɣwan.te/
- Anagrames: atengau, engatau
Verb[modifica]
a·guan·te
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aguantar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aguantar
- [Que jo] aguanti o aguante.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aguantar
- [Que ell/ella/vostè] aguanti o aguante.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aguantar
- aguanti o aguante [ell/ella/vostè].
Castellà[modifica]
- Pronúncia:
- Peninsular: septentrional \aˈɣwan.te\, meridional \aˈɣwaŋ.te\
- Americà: alt /aˈɡwan.t(e)/, baix \aˈɣwaŋ.te\, austral \aˈɣwan.te\
- Etimologia: Del verb aguantar.
Nom[modifica]
a·guan·te m. (plural aguantes)
Verb[modifica]
a·guan·te
- primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb aguantar
- [Que yo] aguante = [Que jo] aguanti o aguante.
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb aguantar
- [Que él/ella/usted] aguante = [Que ell/ella/vostè] aguanti o aguante.
- tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb aguantar
- [Él/ella/usted] aguante = [ell/ella/vostè] aguanti o aguante.
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Substantius masculins en castellà
- Formes verbals en castellà