aguantaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.ɣwanˈta.jɛ/, /a.ɣwanˈta.je/

Verb

aguantaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de aguantar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] aguantava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de aguantar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] aguantava.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·guan·ta·ia (4)