agrupe

Potser volíeu: agrupé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈɣɾu.pe/

Verb

agrupe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de agrupar.

   [jo] agrupo, agrupe, agrup o agrupi.

2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb agrupar.

   [Que jo] agrupi o agrupe.

3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb agrupar.

   [Que ell/ella/vostè] agrupi o agrupe.

4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb agrupar.

   Agrupi o agrupe [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gru·pe (3)
• Heterograma de 6 lletres (aegpru)
• Anagrames: pàguer, pregau

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈɣɾu.pe\

Americà: alt /aˈɡɾu.p(e)/, baix \aˈɣɾu.pe\

• Rimes: -upe

Verb

agrupe

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb agrupar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb agrupar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb agrupar

Portuguès

Verb

agrupe

1. primera persona singular (eu) del present de subjuntiu de agrupar
2. tercera persona singular (ele, ela, você) del present de subjuntiu de agrupar
3. tercera persona singular (ele, ela, você) de l'imperatiu de agrupar