Vés al contingut

agobiar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ə.ɣu.βiˈa/
balear /ə.ɣo.biˈa/, /ə.ɣu.biˈa/
Occidental: nord-occidental /a.ɣo.βiˈa/
valencià /a.ɣo.biˈaɾ/, /a.ɣo.βiˈa/

Verb

[modifica]

agobiar trans.

  1. (castellanisme) aclaparar
    «Calla, per Deu, no m'agobies més encara...!» (Jesús Morante Borràs, El tío Estraperlo, pàg. 22, Todo, València, 1947)
    «Pe.Yo ya vech que tens rahó, / però me vech agoviada, / y no sé com deseisir-me'n.» (Anònim, Seguixen les rahons convincents de Abaristo, pàg. 313, 1813)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: agobio, agobia, agobiem

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·go·bi·ar (4)
  • Anagrama: bogaria

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \a.ɣoˈβjaɾ\
Americà: alt /a.ɡoˈbjaɾ/, baix \a.ɣoˈβjaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: D'un derivat del llatí gibbus (literalment «gepa»).

Verb

[modifica]

agobiar trans. (present agobio, passat agobié, futur agobiaré)

  1. aclaparar

Sinònims

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·go·biar (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre agobiar