agobiar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.ɣu.βiˈa/
balear /ə.ɣo.biˈa/, /ə.ɣu.biˈa/
Occidental:  nord-occidental /a.ɣo.βiˈa/
valencià /a.ɣo.biˈaɾ/, /a.ɣo.βiˈa/

Verb[modifica]

agobiar trans.

  1. (castellanisme) aclaparar
    «Calla, per Deu, no m'agobies més encara...!» (Jesús Morante Borràs, El tío Estraperlo, pàg. 22, Todo, València, 1947)
    «Pe.Yo ya vech que tens rahó, / però me vech agoviada, / y no sé com deseisir-me'n.» (Anònim, Seguixen les rahons convincents de Abaristo, pàg. 313, 1813)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: agobio, agobia, agobiem

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·go·bi·ar (4)
  • Anagrama: bogaria

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \a.ɣoˈβjaɾ\
Americà: alt /a.ɡoˈbjaɾ/, baix \a.ɣoˈβjaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: D'un derivat del llatí gibbus ‎(literalment «gepa»).

Verb[modifica]

agobiar trans. ‎(present agobio, passat agobié, futur agobiaré)

  1. aclaparar

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·go·biar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre agobiar