agarbonares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɣər.buˈna.ɾəs/
	balear /ə.ɣəɾ.boˈna.ɾəs/, /ə.ɣər.buˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.ɣaɾ.boˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

agarbonares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de agarbonar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb agarbonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gar·bo·na·res (5)
• Anagrama: agarbonar-se