afronto

Català

Verb

afronto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afrontar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afrontar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afrontar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fron·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈfɾon.to/, meridional \aˈfɾoŋ.to\

Americà: alt /aˈfɾon.t(o)/, baix \aˈfɾoŋ.to\, austral /aˈfɾon.to/

• Rimes: -onto

Verb

afronto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb afrontar