afrontau

Català

Verb

afrontau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de afrontar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb afrontar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fron·tau (3)

Català antic

Verb

afrontau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de afrontar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de afrontar

Variants

• [1] afrontats
• [2] afrontats