afrevolires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.fɾə.βuˈɫi.ɾəs/
	balear /ə.fɾə.voˈɫi.ɾəs/, /ə.fɾə.vuˈɫi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /a.fɾe.βoˈɫi.ɾes/
	valencià /a.fɾe.voˈɫi.ɾes/, /a.fɾe.βoˈɫi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

afrevolires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de afrevolir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb afrevolir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fre·vo·li·res (5)
• Anagrames: afrevolir-se, foravileres