afonares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.fuˈna.ɾəs/
	balear /ə.foˈna.ɾəs/, /ə.fuˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.foˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

afonares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de afonar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb afonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fo·na·res (4)
• Anagrames: afonar-se, faraones