afitorar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.fi.tuˈɾa/
	balear /ə.fi.toˈɾa/, /ə.fi.tuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.fi.toˈɾa/
	valencià /a.fi.toˈɾaɾ/, /a.fi.toˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: afitorà
• Etimologia: Del prefix a- i fitora.

Verb

afitorar trans.

1. Ferir amb la fitora.
2. Burxar amb un pal o quelcom punxegut.
3. Esforçar la vista per veure-hi.

Sinònims

• furgar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	afitorar			haver afitorat
gerundi	afitorant			havent afitorat
participi	afitorat, afitorada, afitorats, afitorades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afitoro	afitores	afitora	afitorem	afitoreu	afitoren
	afitore						val
	afitori						sept
	afitor			afitoram	afitorau		bal
imperfet	afitorava	afitoraves	afitorava	afitoràvem	afitoràveu	afitoraven
passat simple	afitorí	afitorares	afitorà	afitoràrem	afitoràreu	afitoraren
futur	afitoraré	afitoraràs	afitorarà	afitorarem	afitorareu	afitoraran
condicional	afitoraria	afitoraries	afitoraria	afitoraríem	afitoraríeu	afitorarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afitori	afitoris	afitori	afitorem	afitoreu	afitorin
	afitore	afitores	afitore			afitoren	occ, bal
imperfet	afitorés	afitoressis	afitorés	afitoréssim	afitoréssiu	afitoressin
		afitoresses		afitoréssem	afitorésseu	afitoressen
	afitoràs	afitorassis	afitoràs	afitoràssim	afitoràssiu	afitorassin	bal
		afitorasses		afitoràssem	afitoràsseu	afitorassen	val, bal (1)
	afitorara	afitorares	afitorara	afitoràrem	afitoràreu	afitoraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	afitora	afitori	afitorem	afitoreu	afitorin
	–				afitorau		bal
	–		afitore			afitoren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... afitorat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... afitorar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... afitorat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... afitorat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... afitorat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... afitorat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... afitorar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... afitorat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... afitorat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... afitorat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: afitoro, afitora, afitorem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

Ferir amb la fitora

• Castellà: arponear ^(es)

Burxar amb un pal

• Castellà: hurgar ^(es)

Esforçar la vista

• Castellà: fisgar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·to·rar (4)
• Anagrames: atrofiar, fitorara, fitorarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot