aferrall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.fəˈraʎ/
	balear /ə.fəˈraʎ/, /ə.fəˈraj/
Occidental:	/a.feˈraʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: De aferrar i el sufix -all.

Nom

aferrall m. ‎(plural aferralls)

1. Sinònim de agafador.
2. Rengle de troncs o pedres que hi ha als camins per evitar relliscades.

Traduccions

Rengle per evitar relliscades

• Castellà: estriberón ^(es) m.

Verb

aferrall

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aferrallar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fer·rall (3)
• Anagrames: ferralla, refallar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot