afarto

Potser volíeu: afartó

Català

Verb

afarto

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afartar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afartar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afartar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·far·to (3)
• Anagrames: aforat, Ortafà