afamar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.fəˈma/
Occidental:	nord-occidental /a.faˈma/
	valencià /a.faˈmaɾ/, /a.faˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: afamà
• Etimologia: Del prefix a- i fam.

Verb

afamar trans.

1. Fer patir fam.
2. Fer venir gana de menjar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	afamar			haver afamat
gerundi	afamant			havent afamat
participi	afamat, afamada, afamats, afamades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afamo	afames	afama	afamem	afameu	afamen
	afame						val
	afami						sept
	afam				afamau		bal, alg
				afamam			bal
imperfet	afamava	afamaves	afamava	afamàvem	afamàveu	afamaven
passat simple	afamí	afamares	afamà	afamàrem	afamàreu	afamaren
futur	afamaré	afamaràs	afamarà	afamarem	afamareu	afamaran
condicional	afamaria	afamaries	afamaria	afamaríem	afamaríeu	afamarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afami	afamis	afami	afamem	afameu	afamin
	afame	afames	afame			afamen	occ, bal
imperfet	afamés	afamessis	afamés	afaméssim	afaméssiu	afamessin
		afamesses		afaméssem	afamésseu	afamessen
	afamàs	afamassis	afamàs	afamàssim	afamàssiu	afamassin	bal
		afamasses		afamàssem	afamàsseu	afamassen	val, bal (1)
	afamara	afamares	afamara	afamàrem	afamàreu	afamaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	afama	afami	afamem	afameu	afamin
	–				afamau		bal, alg
	–		afame			afamen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				afamàvom	afamavo		centr, n-occ
	afamavi						sept
	afamaia	afamaies	afamaia	afamàiem	afamàieu	afamaien	n-occ
condicional	afamariva	afamarives	afamariva	afamarívem	afamaríveu	afamariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afamo	afamos	afamo	afameguem	afamegueu		n-occ
imperfet	afamessi		afamessi				sept, alg
	afamessa						centr, n-occ
	afameguessa	afameguesses	afamegués	afameguéssom	afameguéssou	afameguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... afamat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... afamar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... afamat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... afamat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... afamat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... afamat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... afamar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... afamat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... afamat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... afamat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: afamo, afama, afamem

Derivats

• afamegar

Traduccions

Fer patir fam

• Anglès: starve ^(en)
• Castellà: hambrear ^(es)
• Francès: affamer ^(fr)
• Italià: affamare ^(it)
• Llatí: fame obstingere ^(la)

Fer venir gana

• Castellà: abrir las ganas ^(es) de comer
• Francès: ragoûter ^(fr)
• Italià: agguzar ^(it) l'appetito

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fa·mar (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot