aenus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /aˈeː.nʊs/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *áyos-.

Adjectiu[modifica]

aēnus m., aēna f., aēnum n.

  1. metàl·lic, de metall de coure o bronze

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu aēnus aēna aēnum aēnī aēnae aēna
Vocatiu aēne aēna aēnum aēnī aēnae aēna
Acusatiu aēnum aēnam aēnum aēnōs aēnās aēna
Genitiu aēnī aēnae aēnī aēnōrum aēnārum aēnōrum
Datiu aēnō aēnae aēnō aēnīs
Ablatiu aēnō aēnā aēnō aēnīs