adopció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ðup.siˈo/, occidental /a.ðop.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí adoptio, segle XIII.

Nom

adopció f. ‎(plural adopcions)

1. Acció i efecte d'adoptar.
2. Procés legal mitjançant el qual un infant o un adolescent arriba a ser membre legal d'una família diferent de la família on va néixer.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Adoption ^(de) f.
• Anglès: adoption ^(en)
• Àrab: تَبْنِي‎ ^(ar) m.
• Basc: hartze ^(eu)
• Búlgar: осиновяване ^(bg) n. ‎(ossinoviavane)
• Castellà: adopción ^(es)
• Coreà: 입양 ^(ko) ‎(ibyang)
• Danès: adoption ^(da) c.
• Esperanto: adopto ^(eo)
• Finès: adoptio ^(fi)
• Francès: adoption ^(fr)
• Gallec: adopción ^(gl) f.
• Georgià: შვილება ^(ka) ‎(xvíleba)

• Grec: υιοθεσία ^(el) f. ‎(iiothessia)
• Grec antic: υἱοθεσία ^(grc) f. ‎(hyiothesía)
• Hebreu: אימוץ‎ ^(he)
• Italià: adozione ^(it) f.
• Occità: adopcion ^(oc) f.
• Polonès: adopcja ^(pl) f.
• Portuguès: adoção ^(pt) f.
• Romanès: adoptare ^(ro) f., adopție ^(ro) f.
• Rus: усыновле́ние ^(ru) n. ‎(ussinovlénie)
• Suec: adoption ^(sv) c.
• Tagal: adopsyon ^(tl)
• Turc: evlat edinme ^(tr)
• Xinès: 收養 ^(zh) ‎(收养, shōuyǎng)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dop·ci·ó (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• adopció. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot