acusador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ə.ku.zəˈðo/

Occidental: nord-occidental /a.ku.zaˈðo/, valencià /a.ku.zaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De acusar i el sufix -dor.

Adjectiu

acusador m. ‎(femení acusadora, plural masculí acusadors, plural femení acusadores)

1. Relatiu a l'acusació.

   Aquesta afirmació categòrica contrasta amb la de la part acusadora.

2. (també substantivat) El qui fa una acusació.

   Això, doncs, és el que cal provar a l'acusador : que Agorat fou culpable de la mort de Dionisodor.

Traduccions

1

• Anglès: acusatory ^(en)
• Castellà: acusador ^(es)

• Francès: accusateur ^(fr)
• Italià: accusatorio ^(it)

2

• Anglès: accuser ^(en), complainant ^(en)
• Castellà: acusador ^(es)

• Francès: plaignant ^(fr)
• Italià: accusatorio ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cu·sa·dor (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB