acunçar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.kunˈsa/
Occidental:	nord-occidental /a.kunˈsa/
	valencià /a.kunˈsaɾ/, /a.kunˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acunçà
• Etimologia: Del llatí vulgar *comptiāre, de comptus ‎(«adornat»), segle XIII.

Verb

acunçar trans.

1. Arranjar convenientment.
2. Polir, fer lluent, especialment pedres precioses.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acunçar			haver acunçat
gerundi	acunçant			havent acunçat
participi	acunçat, acunçada, acunçats, acunçades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acunço	acunces	acunça	acuncem	acunceu	acuncen
	acunce						val
	acunci						sept
	acunç			acunçam	acunçau		bal
imperfet	acunçava	acunçaves	acunçava	acunçàvem	acunçàveu	acunçaven
passat simple	acuncí	acunçares	acunçà	acunçàrem	acunçàreu	acunçaren
futur	acunçaré	acunçaràs	acunçarà	acunçarem	acunçareu	acunçaran
condicional	acunçaria	acunçaries	acunçaria	acunçaríem	acunçaríeu	acunçarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acunci	acuncis	acunci	acuncem	acunceu	acuncin
	acunce	acunces	acunce			acuncen	occ, bal
imperfet	acuncés	acuncessis	acuncés	acuncéssim	acuncéssiu	acuncessin
		acuncesses		acuncéssem	acuncésseu	acuncessen
	acunçàs	acunçassis	acunçàs	acunçàssim	acunçàssiu	acunçassin	bal
		acunçasses		acunçàssem	acunçàsseu	acunçassen	val, bal (1)
	acunçara	acunçares	acunçara	acunçàrem	acunçàreu	acunçaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	acunça	acunci	acuncem	acunceu	acuncin
	–				acunçau		bal
	–		acunce			acuncen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...acunçat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...acunçar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...acunçat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...acunçat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...acunçat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...acunçat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...acunçar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...acunçat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...acunçat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...acunçat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: acunço, acunça, acuncem

Traduccions

Arranjar convenientment

• Anglès: arrange ^(en), dress ^(en)
• Castellà: aderezar ^(es)
• Francès: arranger ^(fr)

Polir pedres precioses

• Anglès: polish ^(en)
• Castellà: pulir ^(es), labrar ^(es)
• Francès: polir ^(fr), égriser ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cun·çar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar *comptiāre, de comptus ‎(«adornat»). Equivalent a a- i cunç ‎(«bon ordre»). Cognat de l’italià acconciare.

Verb

acunçar

1. acunçar

   «Lo bon lapidari compra sens acunçar les pedres» (Joan Roís de Corella, Lo Cartoxà, 1496)

Derivats

• acunçador, acunçament

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA, CIVAL