acròstic

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əˈkɾɔs.tik/, balear /əˈkɾɔs.tic/, /əˈkɾɔs.tik/
Occidental: /aˈkɾɔs.tik/
  • Etimologia: Del grec antic ἀκροστιχίς ‎(akrostikhís, literalment «extrem de línia»), segle XVII.

Adjectiu[modifica]

a·cròs·tic m. ‎(femení acròstica, plural masculí acròstics, plural femení acròstiques)

  1. Dit de la composició que usa un recurs acròstic, tant com a joc lúdic com d’enigmística.
    Tanta temor, Teresa, tanta pena,
    entre excessives glòries i alegries!
    Repara, i mira, que agraviar podries
    esta esperança de ma llum serena.
    Sossega, esposa casta, i asserena
    aqueixa pena, que han bastat les mies...
    (Sonet set vegades acrostich, Rector de Vallfogona, amb sis acròstics verticals amb el nom de Teresa de Jesús més un final d’horitzontal)

Nom[modifica]

a·cròs·tic m. ‎(plural acròstics)

  1. Composició poètica en què certes lletres, generalment la primera de cada vers, formen un mot o un missatge.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]