acròstic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈkɾɔs.tik/, occidental /aˈkɾɔs.tik/
• Etimologia: Del grec antic ἀκροστιχίς ‎(akrostikhís, literalment «extrem de línia»), segle XVII.

Adjectiu

acròstic m. ‎(femení acròstica, plural masculí acròstics, plural femení acròstiques)

1. Dit de la composició que usa un recurs acròstic, tant com a joc lúdic com d’enigmística.

   Tanta temor, Teresa, tanta pena,

   entre excessives glòries i alegries!

   Repara, i mira, que agraviar podries

   esta esperança de ma llum serena.

   Sossega, esposa casta, i asserena

   aqueixa pena, que han bastat les mies...

   (Sonet set vegades acrostich, Rector de Vallfogona, amb sis acròstics verticals amb el nom de Teresa de Jesús més un final d’horitzontal)

Nom

acròstic m. ‎(plural acròstics)

1. Composició poètica en què certes lletres, generalment la primera de cada vers, formen un mot o un missatge.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: acrostic ^(en)
• Castellà: acróstico ^(es) m.
• Francès: acrostiche ^(fr) m. f.
• Italià: acrostico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cròs·tic (3)
• Anagrama: toràcics

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot