acontentar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.kun.tənˈta/
	balear /ə.kon.tənˈta/, /ə.kun.tənˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.kon.tenˈta/
	valencià /a.kon.tenˈtaɾ/, /a.kon.tenˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acontentà
• Etimologia: Del prefix a- i content, segle XVI, desplaçant el més habitual contentar.

Verb

acontentar trans., pron. ‎(pronominal acontentar-se)

1. Agradar a algú, fer-lo content.
2. (pronominal) quedar-se content.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acontentar			haver acontentat
gerundi	acontentant			havent acontentat
participi	acontentat, acontentada, acontentats, acontentades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acontento	acontentes	acontenta	acontentem	acontenteu	acontenten
	acontente						val
	acontenti						sept
	acontent				acontentau		bal, alg
				acontentam			bal
imperfet	acontentava	acontentaves	acontentava	acontentàvem	acontentàveu	acontentaven
passat simple	acontentí	acontentares	acontentà	acontentàrem	acontentàreu	acontentaren
futur	acontentaré	acontentaràs	acontentarà	acontentarem	acontentareu	acontentaran
condicional	acontentaria	acontentaries	acontentaria	acontentaríem	acontentaríeu	acontentarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acontenti	acontentis	acontenti	acontentem	acontenteu	acontentin
	acontente	acontentes	acontente			acontenten	occ, bal
imperfet	acontentés	acontentessis	acontentés	acontentéssim	acontentéssiu	acontentessin
		acontentesses		acontentéssem	acontentésseu	acontentessen
	acontentàs	acontentassis	acontentàs	acontentàssim	acontentàssiu	acontentassin	bal
		acontentasses		acontentàssem	acontentàsseu	acontentassen	val, bal (1)
	acontentara	acontentares	acontentara	acontentàrem	acontentàreu	acontentaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	acontenta	acontenti	acontentem	acontenteu	acontentin
	–				acontentau		bal, alg
	–		acontente			acontenten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				acontentàvom	acontentavo		centr, n-occ
	acontentavi						sept
	acontentaia	acontentaies	acontentaia	acontentàiem	acontentàieu	acontentaien	n-occ
condicional	acontentariva	acontentarives	acontentariva	acontentarívem	acontentaríveu	acontentariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acontento	acontentos	acontento	acontenteguem	acontentegueu		n-occ
imperfet	acontentessi		acontentessi				sept, alg
	acontentessa						centr, n-occ
	acontenteguessa	acontenteguesses	acontentegués	acontenteguéssom	acontenteguéssou	acontenteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... acontentat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... acontentar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... acontentat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... acontentat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... acontentat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... acontentat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... acontentar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... acontentat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... acontentat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... acontentat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: acontento, acontenta, acontentem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Agradar a algú

• Anglès: content ^(en), satisfy ^(en)
• Castellà: contentar ^(es)
• Esperanto: kontentigi ^(eo)
• Francès: contenter ^(fr)
• Italià: accontentare ^(it)
• Llatí: delectare ^(la)
• Occità: contentar ^(oc), acontentar ^(oc)

Quedar-se content

• Castellà: contentarse ^(es)
• Francès: se contenter ^(fr)
• Occità: se contentar ^(oc), s'acontentar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·con·ten·tar (4)
• Anagrames: contentara, contentarà, encartonat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Occità

• Pronúncia ^(AFI): /a.kun.tenˈta/

Verb

acontentar

1. acontentar

Sinònims

• contentar