aconhortés

Potser volíeu: aconhortes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ku.nurˈtes/
	balear /ə.ko.noɾˈtes/, /ə.ku.nurˈtes/
Occidental:	/a.ko.noɾˈtes/

• Rimes: -es

Verb

aconhortés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb aconhortar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb aconhortar.

Variants

• [1] aconhortessi, aconhortàs, aconhortara
• [2] aconhortessi, aconhortàs, aconhortara

Miscel·lània

• Síl·labes: a·con·hor·tés (4)
• Anagrama: cohonestar