aconhortàreu

Potser volíeu: aconhortareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ku.nurˈta.ɾəw/
	balear /ə.ko.noɾˈta.ɾəw/, /ə.ku.nurˈta.ɾəw/
Occidental:	/a.ko.noɾˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

aconhortàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de aconhortar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb aconhortar.

Variants

• [2] aconhortéssiu, aconhortésseu, aconhortàssiu, aconhortàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: a·con·hor·tà·reu (5)