Vés al contingut

acolloniguérem

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

acolloniguérem

  1. (col·loquial balear) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de acollonir.
  2. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb acollonir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·co·llo·ni·gué·rem (6)