acollonírem

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: acollonirem


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·co·llo·ní·rem

  1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de acollonir
  2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb acollonir