aclocar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.kɫuˈkar.sə/, balear /ə.kɫu.kəɾˈsə/
Occidental:	/a.kɫoˈkaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Homòfon: aclucar-se
• Etimologia: Del prefix a- i cloca amb el pronom se.

Verb

aclocar-se pron.

1. allocar-se

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aclocar-se			haver-se aclocat
gerundi	aclocant-se			havent-se aclocat
participi	aclocat, aclocada, aclocats, aclocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'acloco	t'acloques	s'acloca	ens acloquem	us acloqueu	s'acloquen
	m'acloque						val
	m'acloqui						sept
	m'acloc			ens aclocam	us aclocau		bal
imperfet	m'aclocava	t'aclocaves	s'aclocava	ens aclocàvem	us aclocàveu	s'aclocaven
passat simple	m'acloquí	t'aclocares	s'aclocà	ens aclocàrem	us aclocàreu	s'aclocaren
futur	m'aclocaré	t'aclocaràs	s'aclocarà	ens aclocarem	us aclocareu	s'aclocaran
condicional	m'aclocaria	t'aclocaries	s'aclocaria	ens aclocaríem	us aclocaríeu	s'aclocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'acloqui	t'acloquis	s'acloqui	ens acloquem	us acloqueu	s'acloquin
	m'acloque	t'acloques	s'acloque			s'acloquen	occ, bal
imperfet	m'acloqués	t'acloquessis	s'acloqués	ens acloquéssim	us acloquéssiu	s'acloquessin
		t'acloquesses		ens acloquéssem	us acloquésseu	s'acloquessen
	m'aclocàs	t'aclocassis	s'aclocàs	ens aclocàssim	us aclocàssiu	s'aclocassin	bal
		t'aclocasses		ens aclocàssem	us aclocàsseu	s'aclocassen	val, bal (1)
	m'aclocara	t'aclocares	s'aclocara	ens aclocàrem	us aclocàreu	s'aclocaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	acloca't	acloqui's	acloquem-nos	acloqueu-vos	acloquin-se
	–				aclocau-vos		bal
	–		acloque's			acloquen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... aclocat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... aclocar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... aclocat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... aclocat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... aclocat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... aclocat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... aclocar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... aclocat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... aclocat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... aclocat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'acloco, s'acloca, ens acloquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània

• Síl·labes: a·clo·car·se (4)
• Anagrama: aclocares

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot