acabalar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.kə.βəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /a.ka.βaˈɫa/
	valencià /a.ka.baˈɫaɾ/, /a.ka.βaˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acabalà
• Etimologia: Del prefix a- i cabal.

Verb

acabalar trans.

1. Atresorar o amuntonar riqueses.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acabalar			haver acabalat
gerundi	acabalant			havent acabalat
participi	acabalat, acabalada, acabalats, acabalades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acabalo	acabales	acabala	acabalem	acabaleu	acabalen
	acabale						val
	acabali						sept
	acabal			acabalam	acabalau		bal
imperfet	acabalava	acabalaves	acabalava	acabalàvem	acabalàveu	acabalaven
passat simple	acabalí	acabalares	acabalà	acabalàrem	acabalàreu	acabalaren
futur	acabalaré	acabalaràs	acabalarà	acabalarem	acabalareu	acabalaran
condicional	acabalaria	acabalaries	acabalaria	acabalaríem	acabalaríeu	acabalarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acabali	acabalis	acabali	acabalem	acabaleu	acabalin
	acabale	acabales	acabale			acabalen	occ, bal
imperfet	acabalés	acabalessis	acabalés	acabaléssim	acabaléssiu	acabalessin
		acabalesses		acabaléssem	acabalésseu	acabalessen
	acabalàs	acabalassis	acabalàs	acabalàssim	acabalàssiu	acabalassin	bal
		acabalasses		acabalàssem	acabalàsseu	acabalassen	val, bal (1)
	acabalara	acabalares	acabalara	acabalàrem	acabalàreu	acabalaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	acabala	acabali	acabalem	acabaleu	acabalin
	–				acabalau		bal
	–		acabale			acabalen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... acabalat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... acabalar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... acabalat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... acabalat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... acabalat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... acabalat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... acabalar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... acabalat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... acabalat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... acabalat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: acabalo, acabala, acabalem

Derivats

• descabalar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: acquire ^(en)
• Castellà: acaudalar ^(es)
• Francès: thésauriser ^(fr)
• Italià: tesoreggiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ca·ba·lar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.