aburu

Basc

• Etimologia: Del prefix a- i buru ‎(«cap»), segle XVII.

Nom

aburu inan.

1. opinió

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu aburu aburua aburuak Ergatiu aburuk aburuak aburuek Datiu abururi aburuari aburuei Genitiu abururen aburuaren aburuen Comitatiu abururekin aburuarekin aburuekin Benefactiu abururentzat aburuarentzat aburuentzat Instrumental aburuz aburuaz aburuez Partitiu abururik - - Prolatiu aburutzat - - Causal abururengatik aburuarengatik aburuengatik Locatius Inessiu aburutan aburuan aburuetan Ablatiu aburutatik aburutik aburuetatik Al·latiu aburutara aburura aburuetara Terminatiu aburutaraino abururaino aburuetaraino Al·l. direcional aburutarantz abururantz aburuetarantz Gen. locatiu aburutako aburuko aburuetako