abrogue

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: abrogué


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·bro·gue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abrogar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abrogar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abrogar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abrogar