abrogar

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.βɾuˈɣa/, balear /ə.bɾoˈʝa/, /ə.bɾuˈɣa/
Occidental: nord-occidental /a.βɾoˈɣa/, valencià /a.βɾoˈɣaɾ/

Verb[modifica]

a·bro·gar trans.

  1. Abolir, revocar una llei.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: abrogo, abroga, abroguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \aβ.roˈɣaɾ\
Americà: alt /ab.roˈɡaɾ/, baix \aβ.roˈɣaɾ\

Verb[modifica]

ab·ro·gar trans. ‎(present abrogo, passat abrogué, futur abrogaré)

  1. abrogar