abrigue

Potser volíeu: abrigué

Català

Verb

abrigue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abrigar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abrigar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abrigar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abrigar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bri·gue (3)
• Heterograma de 7 lletres (abegiru)
• Anagrames: abreugi, abreugí, abreuig