abomino

Català

• Pronúncia: oriental /ə.βuˈmi.nu/, occidental /a.βoˈmi.no/
• Rimes: -ino

Verb

a·bo·mi·no

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abominar

   [Jo] abomino, abomine, abomín o abomini.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abominar

   [Que jo] abomino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abomini o abomine.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abominar

   [Que ell/ella/vostè] abomino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abomini o abomine.

Castellà

• Pronúncia: /a.βoˈmi.no/

Verb

a·bo·mi·no

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abominar

Potser volíeu: abominò

Italià

Verb

abomino

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de abominare

Llatí

• Pronúncia: /aˈboː.mɪ.noː/

Verb

abōminō ‎(1a present^?), abōminās ‎(2a present), abōmināre ‎(infinitiu), abōmināvī ‎(perfet), abōminātum ‎(supí)

1. forma arcaica de abominor