abomino

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·bo·mi·no

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abominar
    [Jo] abomino, abomine, abomín o abomini.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abominar
    [Que jo] abomino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abomini o abomine.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abominar
    [Que ell/ella/vostè] abomino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abomini o abomine.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

a·bo·mi·no

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abominar
Potser volíeu: abominò


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

abomino

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de abominare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

abōminō ‎(1a present?), abōminās ‎(2a present), abōmināre ‎(infinitiu), abōmināvī ‎(perfet), abōminātum ‎(supí)

  1. forma arcaica de abominor