abofetejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.βu.fə.təˈʒa/
balear /ə.bo.fə.təˈd͡ʒa/, /ə.bu.fə.təˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /a.βo.fe.teˈʒa/
valencià /a.bo.fe.teˈd͡ʒaɾ/, /a.βo.fe.teˈd͡ʒa/

Verb[modifica]

abofetejar trans.

  1. (castellanisme) bufetejar
    «Alçant·se rápida del asiento intentá abofetejar al cínic; pero no pogué cumplir tal intenció, puix lo seu braç se va vore detés per una ma que fórtament el sugectava.» (Lluís Cabrelles, El debut de Pepica, pàg. 12, 1925)
    «El guàrdia civil devia seure en el banc dels acusats després que l’afectat, Iván Cortés, de 28 anys, interposés una denúncia contra aquest per abofetejar-lo diverses vegades, fins a fer-li sagnar el llavi, després que, després de passar el control de seguretat de l’aeroport, el jove es dirigís en català a l’agent de l’Institut Armat.» (Redacció d'El Món, En una setmana se suspenen a Palma dos judicis sobre temes lingüístics, El Món, ago. 2015)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: abofetejo, abofeteja, abofetegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·bo·fe·te·jar (5)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB