abofetege

Català

Verb

abofetege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abofetejar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abofetejar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abofetejar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abofetejar

Variants

• [1] abofetejo
• [2] abofetegi
• [3] abofetegi
• [4] abofetegi

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bo·fe·te·ge (5)