abalanceguéssou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βa.ɫan.seˈɣe.sow/

Verb

abalanceguéssou

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb abalançar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] abalancéssiu, abalancésseu, abalançàsseu, abalançàssiu o abalançàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ce·gués·sou (6)
• Anagrama: abancaleguéssou