abalancegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βa.ɫan.seˈɣes/

Verb

abalancegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb abalançar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] abalancés, abalançàs o abalançara.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ce·gués (5)
• Anagrama: abancalegués