abalanço

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.βəˈɫan.su/, occidental /a.βaˈɫan.so/

Verb

abalanço

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abalançar.

   [Jo] abalanço, abalance, abalanç o abalanci.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abalançar.

   [Que jo] abalanço, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abalanci o abalance.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abalançar.

   [Que ell/ella/vostè] abalanço, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abalanci o abalance.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ço (4)
• Anagrama: abancalo