abísmat
Potser volíeu: abismat
Català
[modifica]Verb
[modifica]abísmat (infinitiu abismar)
- (arcaisme) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb abismar. És a dir, abisma't.
- «Para 'l coll,» com dihentli; «abísmat ja, que caych.» (Verdaguer, Jacint: L'Atlàntida, 1886).
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·bís·mat (3)
- Anagrama: abastim