abísmat

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: abismat


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·bís·mat ‎(infinitiu abismar)

  1. (arcaisme) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb abismar És a dir, abisma't.
    «Para 'l coll,» com dihentli; «abísmat ja, que caych.» (Verdaguer, Jacint: L'Atlàntida, 1886).